Aires de poesia. Desitjos, anhels, camins plens d'aventures i de coneixences.

Escolta i llegeix aquest Viatge a Itaca

ITACA
I

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.

II

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.

Lletra
I-Kavafis (Adaptació de Lluís Llach sobre una versió catalana de Carles Riba), II-III- Lluís Llach

Música
Lluís Llach 1975

El poema Ítaca del grec Konstandinos Kavafis i que Lluís Llach posà música i interpretà, és un cant a l'enriquiment que suposa fer camí cap a la realització del desig, cap a Ítaca. El camí cap a la satisfacció del desig és un camí que ens omple de vivències, de riqueses. Quan un profund desig em mou, comença un nou viatge a Ítaca, i has de procurar que el camí sigui llarg, que no satisfacis immediatament el teu anhel. I si quan arribes, Ítaca et decep, pensa en un altre viatge. El camí sempre és el millor i més engrescador. La realització està per sota de l'expectativa.
Se'ns ofereix aquí una visió del viatge com a sinònim de coneixement, el viatge entès en el sentit de "via de coneixement", d'aplec d'experiències, de vivències que comporten saviesa. Viatjar és conèixer, perquè quan es viatja s'entra en contacte amb el desconegut, amb allò que és diferent a nosaltres, amb l'alteritat, amb nous móns. És important, també, la relació entre viatge i biografia, un viatge que realitza un individu i que el planteja en relació amb la seva vida. Viatge com a aventura. I l'aventura és el començament del viatge.
1.- Parlem dels tòpics i del tema (temes)
2.- Analitzem el metre i la rima