divendres, d’abril 25, 2008

Aires de poesia. Desitjos, anhels, camins plens d'aventures i de coneixences.




Escolta i llegeix aquest Viatge a Itaca

ITACA
I

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.

II

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.

Lletra
I-Kavafis (Adaptació de Lluís Llach sobre una versió catalana de Carles Riba), II-III- Lluís Llach

Música
Lluís Llach 1975

El poema Ítaca del grec Konstandinos Kavafis i que Lluís Llach posà música i interpretà, és un cant a l'enriquiment que suposa fer camí cap a la realització del desig, cap a Ítaca. El camí cap a la satisfacció del desig és un camí que ens omple de vivències, de riqueses. Quan un profund desig em mou, comença un nou viatge a Ítaca, i has de procurar que el camí sigui llarg, que no satisfacis immediatament el teu anhel. I si quan arribes, Ítaca et decep, pensa en un altre viatge. El camí sempre és el millor i més engrescador. La realització està per sota de l'expectativa.
Se'ns ofereix aquí una visió del viatge com a sinònim de coneixement, el viatge entès en el sentit de "via de coneixement", d'aplec d'experiències, de vivències que comporten saviesa. Viatjar és conèixer, perquè quan es viatja s'entra en contacte amb el desconegut, amb allò que és diferent a nosaltres, amb l'alteritat, amb nous móns. És important, també, la relació entre viatge i biografia, un viatge que realitza un individu i que el planteja en relació amb la seva vida. Viatge com a aventura. I l'aventura és el començament del viatge.
1.- Parlem dels tòpics i del tema (temes)
2.- Analitzem el metre i la rima

diumenge, d’abril 20, 2008

TEMPS DE POESIA




Els nois i noies de tercer estem estudiant la poesia com a forma d'expressió.Escolteu el poema de Miquel Costa i Llobera Lo pi de Formentor que canta Maria del Mar Bonet
1.- Estudieu els efectes rítmics: rima i metre.
2.- Quin és el tema?
3.- Localitzeu algun tòpic? Quin?

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
com un gegant guerrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l'esquerpa serralada,
per font la immensa mar.

Quan lluny, damunt les ones, reneix la llum divina,
no canta per ses branques l'aucell que encaptivam;
el crit sublim escolta de l'àguila marina
o del voltor qui puja sent l'ala gegantina
remoure son fullam.

Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel;
té pluges i rosades i vents i llum ardenta,
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta
de les amors del cel.

Arbre sublim! del geni n'és ell la viva imatge;
domina les muntanyes i aguaita l'infinit;
per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge
per glòria i per delit.

Oh sí: que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades
i, vencedor, espolsa damunt les nuvolades
sa caballera real.

Arbre mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...
Oh vida! oh noble sort!

Amunt ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil·les aniran per la ventada
com l'au dels temporals.

Mapa conceptual de la poesia
http://tinyurl.com/5gtfof
Mapa conceptual o/u àtones
http://tinyurl.com/4rtxf5

dissabte, d’abril 19, 2008

Cal no ser imprudents


Estan de moda les pàgines virtuals lliures i gratuïtes. Es poden penjar fotografies, pensaments,...Cal, però, no oblidar que tothom les pot obrir i no sabem quines són les intencions ni quin pot ser l'ús que de la informació que hi pengem en faran els visitants. Molt agraïda a l'amic Balta i a Bibloríos d'on trec moltes idees

dimecres, d’abril 09, 2008

dimecres, d’abril 02, 2008

Crèdit de síntesi de 4t d'ESO

Dilluns, dimarts i dimecres hem convisctut més de 100 persones durant 24 hores. No és fàcil, ho hem comprovat. Hi ha moments de tot, agradables, tensos, divertits, cansats, emocionants, decepcionants,...El balanç, però, comptat i debatut, és positiu. Us deixem un document que és l'acta del que hem afirmat abans... Petons per a tots

style="width:240px;text-align:left;">