Aloma

Homenatge de la gent de 4t a la Mercè Rodoreda o una visió particular d'Aloma
http://www.uoc.edu/lletra/noms/mrodoreda/index.html

Aires de poesia. Desitjos, anhels, camins plens d'aventures i de coneixences.

Escolta i llegeix aquest Viatge a Itaca

ITACA
I

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.

II

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.

Lletra
I-Kavafis (Adaptació de Lluís Llach sobre una versió catalana de Carles Riba), II-III- Lluís Llach

Música
Lluís Llach 1975

El poema Ítaca del grec Konstandinos Kavafis i que Lluís Llach posà música i interpretà, és un cant a l'enriquiment que suposa fer camí cap a la realització del desig, cap a Ítaca. El camí cap a la satisfacció del desig és un camí que ens omple de vivències, de riqueses. Quan un profund desig em mou, comença un nou viatge a Ítaca, i has de procurar que el camí sigui llarg, que no satisfacis immediatament el teu anhel. I si quan arribes, Ítaca et decep, pensa en un altre viatge. El camí sempre és el millor i més engrescador. La realització està per sota de l'expectativa.
Se'ns ofereix aquí una visió del viatge com a sinònim de coneixement, el viatge entès en el sentit de "via de coneixement", d'aplec d'experiències, de vivències que comporten saviesa. Viatjar és conèixer, perquè quan es viatja s'entra en contacte amb el desconegut, amb allò que és diferent a nosaltres, amb l'alteritat, amb nous móns. És important, també, la relació entre viatge i biografia, un viatge que realitza un individu i que el planteja en relació amb la seva vida. Viatge com a aventura. I l'aventura és el començament del viatge.
1.- Parlem dels tòpics i del tema (temes)
2.- Analitzem el metre i la rima

La mort de la innocència

Pep Coll a l'escola. 2 d'abril de 2008.

Els manairons o minairons són uns éssers fantàstics propis del folklore del Pallars i part del Pirineu. Diu la llegenda que són una mena de follets de mida menuda i molt treballadors. Bet (Mas i Puig de cal Marsalenc): Una noia de tretze anys i mig, prima i escardalenca, amb cabell curt. Va sempre vestida amb texans i vambes. Viu a Esterri d’Àneu. L'Iu és el seu millor amic...
Amb aquesta novel·la en Pep Coll va guanyar el premi Gran Angular al 1991.
Tenim la sort que en Pep Coll ha volgut venir a la nostra escola. Els nois i noies de 1r d'ESO han llegit Què farem, què direm. La protagonista, la Bet, troba uns personatges fantàstics, els minairons, amb qui viurà una fantàstica aventura.
Aquest autor acaba de guanyar el premi Sant Jordi amb una biografia novel·lada: Les senyoretes de Lourdes. Nascut a Pessonada pren com a escenari els Pirineus...

Els llibres d'en Marc

Tinc un amic, en Marc Garcia, fa 1r d'ESO i m'ha enviat un power point perquè em vol fer saber quins llibres ha llegit darrerament i que recomanaria a tothom. Us els faig saber per si serveixen de guia...

| View | Upload your own

Literatura de guerra. Llibres per plorar.

Amb aquest títol comença una entrada del blog apiedeaula ,que és per a nosaltres un blog de referència, i ens ha fet pensar que era una bona idea: fer entrades amb recomanacions literàries . Els nois i noies de tercer d'ESO hem començat la unitat dos amb la lectura d'un fragment del llibre El no de la Klara. A classe es va generar una conversa molt interessant sobre la filmografia i la literatura centrada en la Segona Guerra Mundial. Es van proposar lectures: El violí d'Auschwitz, El diari de Zlata, El diari d'Anna Frank, El noi del pijama de ratlles,...Es van citar pel·lícules: Banderas dels nostres pares, Cartes des de Iwojima, La vida és bella,... Recordo l'emoció que m'anava inundant quan llegia El diari d'Anna Frank, o la commoció que sentia al llegir el Diari de Zlata (guerra de Sarajevo) i darrerament la tendresa que traspuava al principi El noi del pijama de ratlles i la tristesa que et deixa al conèixer el final...Amb aquesta entrada us volem convidar a llegir, a plorar amb la lectura, a reflexionar.
Us deixem els següents vídeos per provocar...

Premi Nobel de Literatura 2007

DIJOUS, 11/10/2007 - 13:05h
Doris Lessing, guanyadora del Premi Nobel de Literatura
El jurat la qualifica de 'narradora èpica de l'experiència femenina' · La Magrana publicarà la traducció de Barnils i Parcerisas de 'La terrorista bona'
L'escriptora britànica Doris Lessing, nascuda el 1919, és la guanyadora del Premi Nobel de Literatura d'enguany, segons que ha anunciat l'Acadèmia Sueca, que atorga el guardó. El jurat ha destacat de Lessing que és 'la narradora èpica de l'experiència femenina, que, amb escepticisme, passió i poder visionari, ha escrutat una civilització dividida'. De Lessing, s'han traduït al català un bon grapat de llibres.

Alguns d'aquests llibres són 'El quadern daurat' (Edicions 62), 'El somni més dolç' (La Magrana), 'Mara i Dann: una aventura' (Empúries), 'La terrorista bona' (Enciclopèdia Catalana), 'L'amor, una altra vegada' (Destino), 'Dintre meu' (Destino), 'Històries de Londres' (Destino) i 'Passejant per l'ombra' (Destino).

Lessing va néixer el 1919 a Kermanshah, a l'Iran, i el 1949 es va traslladar a Londres. El 1950 va escriure la seva primera novel·la, 'The grass is singing', on hi ha pinzellades de l'experiència que va tenir a l'Àfrica i de les seves idees polítiques: fou militant comunista fins el 1954.

Les seves obres tracten els conflictes culturals, les injustícies de la desigualtat racial, i la tensió entre ètica personal, creació artística i compromís polític, segons destaca a la web el PEN català. La seva obra més coneguda, 'El quadern daurat', publicada originalment el 1962, va significar-ne la consagració com a icona del feminisme.

Lessing fou guardonada el 1999 amb el Premi Internacional Catalunya de la Generalitat, que s'atorga anualment a persones que han contribuït a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món.
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2587545